El món va perdre-ho tot, la partida i la vida.Cada ciutat li esmicolava el cor.Només el far del sud ella es mira.Segueix la flama fins que res no es mou.I empenya el sol tan bruna, tan forta i prohibida.Es descorda la brusa, el seu cos, un somriure viu.Et donaria amor si poguessis tornar-me.Et donaria amor si ens poguéssim mirar.Et donaria el món si poguessis parlar-me.Et donaria tot si et pogués estimar.Tantes nits va pagar per tenir-la.Tantes excuses per anar tot sol.Però cada cop, amb un plor la perdia.La llum s'apaga quan la sort es bon.I el seu record s'estima en si.I que sinó lo que ja passa s'esbaixa.Éss serí.El solобрindeix el ring.Podeu ser-ho a la hora de Odesco.El solbrineix a un tr tranc emfeixin..Si les manies li vähän del pucцион.Però la급 celbi al tenit,a biodugna meu pare re produc.tot és que et pogués estimar.Tremolant, a poc a poc surto al cine,sessió de nit, avui ja és l'últim dia.S'endú cartell, arriba a casa i l'espia,l'habitació es transforma en un món nou.I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja,i al seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.Apaga el sol tan brunet, tan feble i prohibit,que s'enfonsa amb les ombres, el seu cos un somriure viu.Et donaria molt si poguessis tornar-me,et donaria molt si ens poguessin mirar.Et donaria el món si poguessis parlar-me,et donaria tot si em pogués estimar.Et donaria......amor.Et donaria el món si pogués ser brità.Et donaria amor.Et donaria tot si em pogués estimar.Gràcies.