La història va canviar-li el mónVa perdre-ho tot, la partida i la vidaCada ciutat li esmipulava el corNomés el far del sud ella es miraSegueix la flama fins que res no es mouI empenya el sol tan bruna, tan forta i prohibidaI es descorda la brusa al seu cosUn somriure viuEt donaria amor si poguessis tornar-meEt donaria amor si ens poguéssim mirarEt donaria el món si poguessis parlar-meEt donaria tot si et pogués estimarTantes nits va pagar per tenir-laTantes excuses per anar tot solPerò cada cop, amb un plor la perdiaLa llum s'apaga quan la sort es ponI el seu record s'estima en ciutats adormidesI s'unia fins l'alba al seu far de l'estiuSense vida tristEt donaria amor si poguessis tornar-meEt donaria amor si ens poguéssim mirarEt donaria el món si poguessis parlar-meEt donaria tot si et pogués estimarI s'unia fins l'alba al seu far de l'estiuTremolant, a poc a poc surt del cineSessió de nit, avui ja és l'últim diaS'endú el cartell, arriba a casa i l'espinaI s'endú el cartell, arriba a casa i l'espinaL'habitació es transforma en un món nouI li escriu cent mil cartes, la busca i viatjaI al seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casaApaga el sol tan bruna, tan feble i prohibidaSón fons en les ombres, al seu cos un somriure viuEt donaria amor si poguessis tornar-meEt donaria amor si pogués ser veritatEt donaria el món si poguessis parlar-meEt donaria tot si et pogués estimarEt donaria amorEt donaria el món si em poguessis mirarEt donaria amor si volguessis quedar-teEt donaria tot si et pogués estimarEt donaria amorEt donaria tot si et poguessis quedarEt donaria amorEt donaria tot si et pogués estimar