Una història de covards
en sortir del moll,
no volint el capità,
deixant res a l'horitzó.
ordre del
primer oficial posar prou al nord
coordenades al sextant
per trobar el foc dels canons.
I tot era calma,
l'absència del vent,
ni un pau es movia,
el sol inclement.
Ningú no volia
que anés anar un vell i fer arribar d'hora tot el seu torment.
La pena mirava als ulls innocents,
de por i de tristesa deixava indefens.
Però
de sobte la grisor
va enganyar molt cel,
i per desesperació una ratxa hi ve de ple.
Maleït
tant moviment,
navegar tot drap,
el combat
un breu moment,
sense inici haurà acabat.
Anaven de cara
a l'eternitat,
ni Déu ni pregària ho podia evitar.
i aquella noblesa
de l'últim comiat
li treu la distància
al valent del covard.
D'amunt de mil vidres anava descalç,
els homes miraven,
era el capità.
I una última ordre d'un alt oficial,
posar-se de popa a tot aquell mal.
I no hi ha cap vida per sacrificar
d'aquesta misèria millor desertar.