A
la seva modestia amagades ningú
no les veia entre els brucs i els espigols silvestres.
I al bosc n'està sembrat gregoles terrestres,
blanques filles de gel,
nebodes de Neptú.
No canten el seu cor naòliques o orquestres,
ni tenen altre mèrit que el de l'amor per tu.
Que la seva poquesa faci el meu gest més nu i més
fàcil la tasca dels meus dits tan poc destres.
Perquè sóc prou ingenu per fer-te'n un collar,
que importa que no siguin caragoles de mar.
Són hores del batac d'una platja perduda.
Són hores del batac d'una platja perduda.
Tanca els teus ulls i escolta-les dins la seva espiral,
i sentiràs cantar
tremolosa i lleial molt fervorosament
la meva ànima muda.
Tanca els teus ulls i escolta-les dins la seva espiral,
i sentiràs cantar
tremolosa i lleial molt fervorosament la meva ànima muda.
Tanca els teus ulls i escolta-les dins la seva espiral,
i sentiràs cantar
tremolosa i lleial molt fervorosament la meva ànima muda.
Tanca els teus ulls i escolta-les dins la seva espiral,
i sentiràs cantar
tremolosa i lleial molt fervorosament la meva ànima muda.