No conec a ningú al carrer de Saturn.
No corre ni l'espai
i a l'empedrat ulls clous.
Regal i mans sospires d'històrics pescadors.
Paraules de barraques,
xarxes i llauts.
I dos-cents anys després de sentir el mateix fred,
respirar cases buides em transporta a un altre temps.
I aquesta illa de cases coronada pel vent
que ha traït tantes gavines i ha encetat tant de peix.
Raoara oblidada,
no tant pels promotors,
que canvien persianes per aparadors.
Al carrer de Saturn,
no duen lloc
sols mailla
i ambaixò.
Ja en tens prou.
