Quan naveguis de bolina
sota el groc ursant l'anel,
quan la boira sigui espessa
i el radors quedi llunyà,
quan t'arregis entre lloses
perquè el vent és massa fort,
quan el cel no té resposta
llavors sabràs el que costa.
Manar la nau fins a port,
que senzill ser capità.
Quan el vent bufa de popa,
quan no hi ha esculls a tocar,
quan la pesca és generosa,
que senzill ser capità.
Sota estrelles,
ella s'hi ha coberta,
tot cinglant per mar oberta
i amb la lluna de costat.
Quan el far no et sigui guia,
perquè no volen els déus,
quan l'onada trenqui a sobre,
quan a costa està d'envers,
quan la mar bramigelosa
i tremoli tot el casc,
quan la força et sigui escassa,
llavors sabràs quina traça
li cala un bon capità.
Que senzill ser capità,
que senzill ser capità.
Quan el vent bufa,
quan el vent bufa de popa,
quan no hi ha esculls a tocar,
quan la pesca és generosa,
que senzill ser capità.
Sota estrelles,
ella s'hi ha coberta,
tot cinglant per mar oberta
i amb la lluna de costat.
Sota estrelles,

la mar dorma encalmada.
Quan Neptú fa migdiada
jo també sóc capità.
Fins aquí el programa d'avui.