Acabava d'arribar, només volia tranquil·litat,
després de nits somives a la carretera.
Ell se'm va posar davant, no em vaig saber controlar,
caure al mig d'una bassa de sang.
I em va dir...
Que llavors de la ciutat tu m'has matat,
que hauràs de substituir el cavall.
Van acceptar la condemna, per majoria absoluta,
i tan sols vaig poder-me defensar.
A vegades fins l'últim dia, també de nit per tota la vila,
tu ets l'elegit per tots, em van dir.
Tu ets el boig de la ciutat, tu m'has matat.
L'hauràs de substituir d'ara endavant.
Tu ets el boig de la ciutat, tu m'has matat.
L'hauràs de substituir d'ara endavant.
Vaig passant dies i dies, aguantant humil·lacions,
l'odi no té força quan s'està sol.
Vaig passant dies i dies, aguantant humil·lacions,

Vaig passant dies i dies, aguantant humil·lacions,
i des d'aquest forat, del que no puc escapar,
em fa cantar per suportar el dolor.
Sóc el boig de la ciutat, jo em vaig matar.
L'hauré de substituir d'ara endavant.
Sóc el boig de la ciutat, jo em vaig matar.

Sóc el boig de la ciutat, jo em vaig matar."

Sóc el boig de la ciutat, jo em vaig matar.
L'hauré de substituir fins que no acabi amb mi.
Fins que no acabi amb mi.
Sóc el boig de la ciutat, jo em vaig matar.
Ah, what can you mean?
Crisca, what can you mean?