No té en cara una sola ploma,
la fletxa que l'ha de ferir.
I el seu cor no s'encén ni en broma
quan a tot mascle diu que sí.
No l'afecta l'ocell que vola
ni les flors que observa amb horror
les venues de la vella escola,
les que fan l'amor per amor.
Les venues de la vella escola,
les que fan l'amor per amor.
Tampoc té un diable salvatge que li faci bullir el parol.
Quan el setè cel fa un viatge no passa mai de l'entresol.
No sent cap foc dins les entranyes,
suspirant no perd mai l'oler.
I es mira com bèsties estranyes les que fan l'amor per ple.
I es mira com bèsties estranyes les que fan l'amor per ple.
I no et pensis que estigui en venda si vols tastar la seva pell.
No et cal pas polir-te l'eisenda fent-li un regal de gran nivell.
No et presenta mai cap factura abans de ficar-se amb tu al llit.
No es cap noia venal i impura que faci l'amor per profit.
No es cap noia venal i impura que faci l'amor per profit.
Però llavors per què s'abandona sense cor ni lucre ni ple?
Si l'amor no res no li dona,
per què el fa tan sovint?
Per què?
Si tothom li entra a la botiga i pot despullar-la al galop.
És que no vol semblar una antiga,
segueix la moda i és una snob.
És que no vol semblar una antiga,
segueix la moda i és una snob.
Per al món es transforma i muda,
potser un jorn se li clavi al pit
una ínfima fletxa perduda que travessava l'infinit.
I el compàs d'una barcarola resoldrà i mitja sense nyor
les venus de la vella escola,
les que fan l'amor per amor.
les venus de la vella escola,
les que fan l'amor per amor.