El barret de la Núria,
quan damunt meu vaig veure'l volar,
entre Segent i Súria,
quin és el vent que el va arrepinyar?
El barret de la Núria,
quan jo d'un salt el vaig haver agafat,
entre Segent i Súria,
quin vent se l'havia emportat?
No és la tramuntana que avui fa amb desgana,
molt menys el llevant que ens va omitejant.
No és pas el xaloc,
tampoc,
sinó el més arrauxat,
sinó el més magistral de la colla dels vents en un motel mestral.
Me la va fer conèixer com a agraïment,
ja només molt calblat,
en els molins de vent.
Quan després a la Núria,
la breu faldilla se li va romengar,
descobrint la blancúria del seu coixam,
quin vent va bufar?
La falda de la Núria,
quan molt amunt es va romengar,
excitant la luxúria,
quin va ser el vent que va bufar?
No és la tramuntana que avui fa amb desgana,
molt menys el llevant que ens va omitejant.
No és pas el xaloc,
tampoc,
sinó el més arrauxat,
sinó el més magistral de la colla dels vents en un motel mestral.
Home,
em va mostrar la cuixa i rumbós com jo sol
li permeto robar-me tantes teules com vol.
Quan vaig besar la Núria,
i ella empipada em va dir,
què fas?
I es va revoltar amb fúria,
quin vent potent li retingui el braç.
Quan vaig besar la Núria,
i ella empipada em va dir,
què fas?
I es va revoltar amb fúria,
quin vent li va retenir el braç.
No és la tramuntana que avui fa amb desgana,
molt menys el llevant que ens va omitejant.
No és pas el xaloc,
tampoc,
sinó el més arrauxat,
sinó el més magistral de la colla dels vents en un motel mestral.
Em va estalviar una bufa i,
si en el meu taulat sols hi havia un panell,
ara en tinc un grapat.
I quan jo i la Núria ben febrilment ens vam abraçar,
a mig de la boscúria,
quin va ser el vent que ens vau rodolar.
I quan jo i la Núria ben febrilment ens vam abraçar,
a mig de la boscúria,
quin vent ens va fer rodolar.
No és la tramuntana que avui fa amb desgana,
molt menys el llevant que ens va omitejant.
No és pas el xaloc,
tampoc,
sinó el més arrauxat,
sinó el més magistral de la colla dels vents en un motel mestral.
Vam llançar sobre a ella i jo en un rampell
li he posat dues veles al meu petit vaixell.
Quan vaig perdre la Núria i moltes llàgrimes
van inundar-me el cor i la cantúria,
quin és el vent que les va aixugar.
Quan vaig perdre la Núria i moltes llàgrimes
van inundar-me el cor i la cantúria,
quin bon vent me les va aixugar.
No és la tramuntana que avui fa amb desgana,
molt menys el llevant que ens va omitejant.
No és pas el xaloc,
tampoc,
sinó el més arrauxat,
sinó el més magistral de la colla dels vents en un motel mestral.
Em va dur la tristesa i quan en Jugaçat fa volar el meu barret.
No estic gens enrabiat.