Els vidres de pluja ploren,
també plora, Roser.
L'arbre fruitet també plora,
i jo de plorar no en sé.
Dóna'm sa mà, amor,
mira que fred està.
Dóna'm sa mà, amor,
freda de no estimar.
Vos qui em somira,
matau,
matau-me sols que em mireu,
que m'estim més que em mateu,
que viure
si no em mireu.
Dóna'm sa mà,
amor,
mira que fred està.
Dóna'm sa mà,
amor,
freda de no estimar.
Jo mateixa no m'entenc,
ni em pot entendre ningú.
Dic que no et vull i venc,
sempre morint per tu.
Dóna'm sa mà,
amor,
mira que fred està.
Dóna'm sa mà,
amor,
freda de no estimar.
La dussa rosada,
la pols i la terra del camí,
també són duses paraules que em vares dir ahir.
Dóna'm sa mà, amor,
mira que fred està.
Dóna'm sa mà,
amor,
freda de no estimar.
Dóna'm sa mà,
amor,
mira que fred està.
Dóna'm sa mà,
amor,
freda de no estimar.