Baixant aquí al costat, a mà dreta hi ha un bar, que els hi vendràs sempre tan que tard.Al port de la Roser, damunt lles el celler, hi anava sempre un vell mariner.De la llotja al mar i del gran blau al bar, dins el got somiaven no tornar.Immers en els vaixells, al portàdam o al cadell, a l'aigua posar-li un anell.Però ara només voldria un fusell, l'odi de la sal sobre la pell.Cerveses dins d'un got, que beu fins al cinglot, aquesta te la pago al pròxim cop.Les hores han passat i acaben confessant que cap dels dos mai s'havia casat.Estar-hi al bar és buit si vols pujar al meu llit, per ell era la reina de la nit.I com dos enamorats cada casa s'ha enfogat, quan estan junts se'n va la soledat.Però de nou se n'ha de tornar al mar, sisplau no em deixis sola en el forat.Ara per fi té aquí l'espera al port, ja l'aigua no l'espanta, no té por de la mort.Quan toca terra se'n va tot el dolor, ell també és digne de l'amor.De tants anys quasi eterns cada tres dies alterns es trobaven i estrella'm dels inferns.Comentava als clients que era de valents, estimar-se inclús quan tocava mal temps.Si el mar no et fa feliç, que et fa curi el vent a dins, pots deixar les coses al meu pis.Per fi veia la llum sortir de la farum, que el record del mar es tornés fum.Última sortida al mes de juny, última apretada de punt.L'hora de partida feia un dia radiant, era la despedida posava punt i final.L'última sortida d'aquell bell lloc de mar, d'hivendres l'estaries fora.Ara per fi t'equil·losperem, si a l'aigua no l'espanta, no té por de la mort.Tanto que tiro el somar tot el voló, que el camí és digne de l'amor.L'hora de partida feia un dia radiant, era la despedida tocava punt i final.L'última sortida d'aquell bell lloc de mar, d'hivendres l'estaries fora.Ara el bar és dolç, s'acumula la pols, fa temps que només se senten odors.D'hivendres tancat ara el segueix esperant, el monstre blau no el deixa tornar.Com troba a faltar a les seves mans l'anyor de la pell plena de sol.