El que no és el que és
Demana el millor vi de la carta
I al ***re el primer glob s'enclava
Com la punta d'una espasa, una *** que no esperava
Diria que eres tu, unes taules més enrere
Sopant amb algú que no conec
Juraria que eres tu, parlà*** de la feina
I reieu amb aquest, algú que no conec
I és tan estrany, i és tan absurd
No vols agirar el cap, no vull que siguis tu
I noto que els amics allarguen la conversa
I parlen de l'estiu i no sé què de forma entera
Jo només sento una *** que em desespera
Recordo que eres tu, una foto en blanc i negre
Ballant amb bombetes al carrer
Recordo que eres tu, una foto en blanc i negre
Saltava amb la foguera
I el món era petit i aquell amor immers
I és tan estrany, i és tan absurd
No vols agirar el cap, no vull que siguis tu
No saps quantes vegades he tornat a aquella taula
I et sento, i em giro
I vinc a la taula, i em giro
He saludat, i ja em presento
El noi que t'acompanya
I et dic que et veig molt bé
I et dic que estàs molt guapa
I el món desapareix
Amb aquella mirada
Que ve amb la meva por, tu i jo
I veig creuar la vida
I et dic que em *** trencada
Seria tan feliç
I et dic que em *** trencada
Si tornem junts a casa
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh哦
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, a, ah, ah, ah, ah, ah, a, a, ah, a, a, a, a, a, a, a, a, a, a, a, a , VII
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!