Vull marxar d'aquí, per ***re volar els ocells, respirar l'aire net i el verd, d'arbres i esberzers.
I sé que aquí hi ha diamant, veient la gent passar, deixant les hores marxar, mentint i dient que espero, però no, només passo l'estona sola.
Imagino una casa, converses que netegen l'aire, que volen lliure el ritme, que volen cada moment.
I un dinar amb amigues i llargues sobre taules, encara que és diumenge i l'endemà toqui treballar, toqui treballar.
Indiferent i tranquil·la, a contracord del ritme a la ciutat, m'envolten corredisses, buides de sentit i amb ganes de marxar.
I ens diuen que som joves, tenim el món als nostres peus, doncs no ens talleu les ales i no enrobeu la ***.
Imagino una casa, converses que netegen l'aire, que volen lliure el ritme, que volen cada moment.
I un dinar amb amigues i llargues sobre taules, encara que és diumenge i l'endemà toqui treballar, toqui treballar.
I un dinar amb amigues i llargues sobre taules, encara que és diumenge i l'endemà toqui treballar.
I un dinar amb amigues i llargues sobre taules, encara que és diumenge i l'endemà toqui treballar.
Imagino una casa, converses que netegen l'aire, que volen lliure el ritme, que volen cada moment.
I un dinar amb amigues i llargues sobre taules, encara que és diumenge i l'endemà toqui treballar.
Imagino una casa, converses que netegen l'aire, que volen lliure el ritme, que volen cada moment.
I un dinar amb amigues i llargues sobre taules, encara que és diumenge i l'endemà toqui treballar.
Imagino una casa, converses que netegen l'aire, que volen lliure el ritme, que volen cada moment.
I un dinar amb amigues i llargues sobre taules, encara que és diumenge i l'endemà toqui treballar.