Vam adonar-nos que podíem perdre-ho totI com més fosca estava, més ens agradava el jocVam aprendre a gaudir de la nit quan només érem tu i joPerò avui han vingut totsI per fi sembla que se'n vaQuan tanquem els ulls i ens posem a cantarCreuarem mil tempestes navegant de matinadaQue quan el sol s'apaga ens anem al mónTancarem les ferides que ens van fer quan vam caureBallarem fins a l'albada per menjar-nos el mónI quan perdo el nordTu sempre véns a buscar-meCom si fos el punt de la vidaEl primer copQue ens perdem sense respostesFins les tantes donant voltesAl costat de les que ens fan sentir millorI per fi sembla que se'n vaQuan tanquem els ulls i ens posem a cantarCreuarem mil tempestes navegant de matinadaQue quan el sol s'apagaEns anem al mónTancarem les ferides que ens van fer quan vam caureBallarem fins a l'albada per menjar-nos el mónI cada cop que marxa el solPodrem tornar a entendre el mónCreuarem mil tempestes navegant de matinadaI cada cop que marxa el solPodrem tornar a entendre el mónPodrem tornar a entendre el mónCreuarem mil tempestes navegant de matinadaQue quan el sol s'apagaEns anem al mónTancarem les ferides que ens van fer quan vam caureBallarem fins a l'albadaPer menjar-nos el mónPer menjar-nos el mónPer menjar-nos el mónCreuarem deu mil tempestes per poder saber qui somCreuarem deu mil tempestes per poder saber qui som