És quasi mitjanit, fa fred, m'he d'abrigar, però surto al balcó a pensar.
Fa un any i mig que ja no ens veiem ni parlem, però m'agrada imaginar
que si aquesta nit t'escric des del sofà, faré un FaceTime fins demà.
Però no et vull molestar, suposo que és normal pensar-te d'amagar-te tant en quant.
Repasso d'aquestes hores, però no et vull imaginar.
I no puc evitar dubtar, i si vaig perdre l'oportunitat d'estar amb tu i tu era el sindicat.
No sé si tu també t'ho has preguntat, que si aquesta nit t'escric des del sofà,
faré un FaceTime fins demà.
Faré un FaceTime fins demà, però no et vull molestar, suposo que és normal pensar-te d'amagar-te tant en quant.
Vull tornar enrere, que em passis a buscar i fer el trajecte.
Vull tornar enrere, que em passis a buscar i fer el trajecte.

De!, de barra, sant Cugat.
Potser no vaig saber'.
De, de barra, sant Cugat.
Potser no vaig saber'.

Potser no vaig saber',
c'havia de passar.
És si ja és de costa.
És endavant deOUGH- strips del teu canal,
Asofoli.
és fins que nosaltres en s'estigui una hospedjadora.
El caramonpegavoir ens pot sortir a baix de la baixa i ens posa en fits.
El caramonpegavilion, bueno créu-t'hi,
és un diàleg en res.
Potser no vaig saber-te valorar, o simplement no havia de passar.
És quasi mitjanit, m'he d'abrigar.