Que lletges són les flors de les cortines, trepen pols ple,semblen molt fines però aquests brudats no en diuen res.I ho dic, ho fes, que el que m'empipa és l'estètic que el marqués,l'estil burgesc, em té el cop pres.I és un habitatge mort, un cel obert sense camises de llit i teixits per rics,només ho frenen aquells que ens fan xics.I el que vull és calar-li poc, veure que em plenen poc a poci un incís per ser feliç mentre contemplo com crema el tapí.Que lletges són les flors de les cortines, flotant pel cel,són com les nines que quan les mimes et cau el pèl.Si estic en cel, les urtines...I és un habitatge mort, un cel obert sense camises de llit i teixits per rics,només ho frenen aquells que ens fan xics.I el que vull és calar-li poc, veure que em plenen poc a poci un incís per ser feliç mentre contemplo com crema el tapí.Les cortines són més fines si els enxens a les veïnes.Les cortines...I és un habitatge mort, un cel obert sense camises de llit i teixits per rics,I les cortines són més fines, les cortines són més fines si els encens a les veïnes, i les cortines són més fines.I és un habitatge molt, un cel obert sense camises de llit, i teixits per rics, només ho frenen aquells que ens fan xics.I el que vull és calar-li el foc, veure com plenen a poc a poc, i un incís per ser feliç, mentre contemplem com crema el pepís.I és un habitatge molt, un cel obert sense camises de llit, i teixits per rics, només ho frenen aquells que ens fan xics.I el que vull és calar-li el foc, veure com plenen a poc a poc, i un incís per ser feliç, mentre contemplem com crema el pepís.Mentre contemplem com crema el pepís.Com crema, mentre contemplem com crema.