A poc a poc juga el foc,
a poc a poc,
i és el cel que és el vent,
lleva l'enteniment com un cavallet que domina el temps.
Tan estrany, som atents, suculents, som a temps,
brins d'herbes, coarterats i domats, capolats,
es rebassen cruels la nostra dignitat,
cap açat s'ha buidat tot el camp,
m'arrellisquen els vostres votants.
Tret de sol que has brencat,
un ullastre impotent,
es jau el vent,
cavallet,
que anirem a cremar,
tots jugant,
pivotant,
uns fedrins sens futur,
que un dia ho vàrem tot desitjar.
Perquè volar ho tot ja us puc explicar,
i és com una rondalla sense reis ni gegants,
es envia per agafar un forallum,
adéu-siau,
sense que el futur sigui gentrificat.
Esmersant tot l'esforç amb udols en remull de reull,
jo te miro acabant un cigar,
vull tocar un citar,
en estrengo escarbor,
llançar-me ben sonat per avall,
Magaluf, aiquintuf, a un avió, a un vaixell,
jo protest en el dic de l'oest,
hi ha canons apuntant,
el cap enderrocat, mirant cap mar i vent,
espavent el borbó i un capjat allà.
Ho farem enshot allà a l'agart.
tot mesclat,
tot mirant cap al sud,
no es divisa l'alger.
Ballarem rituals de vescal a saquer,
d'un illot a d'allot que podríem cavalcar,
liquidant l'equip d'un xarrupant,
tot mesclat,
tot mirant cap al sud,
no es divisa l'alger.
Ballarem rituals de vescal a saquer.
No es divisa l'alger.