A l'oest del país, a les portes del temple,
els diluvis de maig, les seqüències per flerta,
tot això eren camps i comptàvem els anys de l'hivern.
L'hivern, com qui compta, senyors, en farà aigües entre la gent.
I les branques es balancejaven lluny,
lligades al sud.
La finestra, els milers de paraules per minut.
Tromadors, barques, cartes de l'onet,
que s'endavant del temps present.
I des del...
del nord, núvols de confeti espès,
que vas per l'aire i ja des.
Uuuuoo...
Uuuuoo...
Uuuuoo...
UUUUoo...
UUUuoo...
UUUuoo...
UUUu...
Oh, oh, oh
