Surto al carrer, un dia plau, qui sap on et podré trobar.
Els edificis passen de llarg, les cares passen volant.
Surt com el vent, no em pots agafar, no em sents a cada instant.
Surt com el vent, entra la gent.
Que és lliure i no es pot aturar.
Jueguen els nens al meu davant, mentre passejo pel parc.
I em pregunto per quin motiu la gent viu en aquesta ciutat.
Surt com el vent, no em pots agafar, no em sents a cada instant.
Surt com el vent, entra la gent.
Que és lliure i no es pot aturar.
No queda ningú, ara i aquí.
No queda ningú, al meu voltant.
I no hi ha ningú, que em pugui dir.
Tot just quan es fa fons.
Cap on giro el món.
Cap on giro el món.
Cap on giro el món.
Cap on giro el món.
Surt com el vent, no em pots agafar, no em sents a cada instant.
Surt com el vent, entra la gent.
Que és lliure i no es pot aturar.
No queda ningú, ara i aquí.
No queda ningú, al meu voltant.
I no hi ha ningú, que em pugui dir.
Tot just quan es fa fons.
Cap on giro el món.
Cap on giro el món.
Cap on giro el món.
Cap on giro el món.