Cada cop que em miro d'arreglarque no faig bésento que estic pitjor encaraCada cop que enrere vull anarper començarsembla com si estigués més llunyCada cop que hi torno és com un rellotgeque s'hagi desmuntatpenses i pensesque no sé mai com ordenarI cada cop més difícilse'm fa tenir-te aquí sempre al meu costatDues espases afiladescaminant damunt d'un filque demà es pot trencarmés val esperarCom sol a la nitcom lluna al matíés com foc al boscquan tu ets amb mino és poder volerni tan sols és feri no és poder volerpotser ja s'ha escriti no s'hi pot fer resCada cop que surto ara al carrermiro a la gentnoto com si hagués estat foracada cop que penso en el que he fettot s'ha passat molt tempsno sé mai per on començarCada cop que respiroés com si l'aire em fordés noves olorsmmm, mmm, dolces i amarguesque em faran estar en un altre mónCada cop que despertom'assento i pensosi encara estic somiantmmm, mmm, dolces i amargues que em faran estar en un altre mónmmm, mmm, dolces i amargues que em faran estar en un altre mónperò quan la sort et rendonano hi ha un camí per triarno vas mai a cap llocmés val no esperarcom sol a la nitcom lluna al matíés com foc al boscquan tu ets amb mino és poder volerni tan sols és ferpotser ja s'ha escriti no s'hi pot fer resjo no puc riure de mortni del meu pitjor amicno estic fet així ni aixíseré mai jo, ho séi saps tu que el temps diràon ens ha portat el venti si et necessites mai volaremcom sol a la nitcom sol a la nitcom lluna al matíés com foc al boscquan tu ets amb mino és poder volerni tan sols és ferpotser ja s'ha escriti no s'hi pot fer rescom sol a la nitcom lluna al matíés com foc al boscquan tu ets amb mino és poder volerni tan sols és ferpotser ja s'ha escriti no s'hi pot fer resno és poder volerni tan sols és ferpotser ja s'ha escriti no s'hi pot fer rescom sol a la nit