Cada cop que em miro d'arreglar
que no faig bé
sento que estic pitjor encara
Cada cop que enrere vull anar
per començar
sembla com si estigués més lluny
Cada cop que hi torno és com un rellotge
que s'hagi desmuntat
penses i penses
que no sé mai com ordenar
I cada cop més difícil
se'm fa tenir-te aquí sempre al meu costat
Dues espases afilades
caminant damunt d'un fil
que demà es pot trencar
més val esperar
Com sol a la nit
com lluna al matí
és com foc al bosc
quan tu ets amb mi
no és poder voler
ni tan sols és fer
i no és poder voler
potser ja s'ha escrit
i no s'hi pot fer res
Cada cop que surto ara al carrer
miro a la gent
noto com si hagués estat fora
cada cop que penso en el que he fet
tot s'ha passat molt temps
no sé mai per on començar
Cada cop que respiro
és com si l'aire em fordés noves olors
mmm, mmm, dolces i amargues
que em faran estar en un altre món
Cada cop que desperto
m'assento i penso
si encara estic somiant
mmm, mmm, dolces i amargues que em faran estar en un altre món
mmm, mmm, dolces i amargues que em faran estar en un altre món
però quan la sort et rendona
no hi ha un camí per triar
no vas mai a cap lloc
més val no esperar
com sol a la nit
com lluna al matí
és com foc al bosc
quan tu ets amb mi
no és poder voler
ni tan sols és fer
potser ja s'ha escrit
i no s'hi pot fer res
jo no puc riure de mort
ni del meu pitjor amic
no estic fet així ni així
seré mai jo, ho sé
i saps tu que el temps dirà
on ens ha portat el vent
i si et necessites mai volarem
com sol a la nit
com sol a la nit
com lluna al matí
és com foc al bosc
quan tu ets amb mi
no és poder voler
ni tan sols és fer
potser ja s'ha escrit
i no s'hi pot fer res
com sol a la nit
com lluna al matí
és com foc al bosc
quan tu ets amb mi
no és poder voler
ni tan sols és fer
potser ja s'ha escrit
i no s'hi pot fer res
no és poder voler
ni tan sols és fer
potser ja s'ha escrit
i no s'hi pot fer res
com sol a la nit