A cop i volta em vaig fer gran,tot girava al teu voltant,la meva vida es va escardar.Tu ja ens havies avisat,molt no et faltava per marxar.I jo cridava,però tu no em senties més enllà.Aquell silenci es va fer gran,no vaig plorar,el món sencer es va aturar.Com la vitani des de daltens observava navegantcap a la cerca d'una líricacatarsi estimulant.Com la vitani des de daltque no t'ha arribatel meu núvol encès.Avui per fi t'escric amb la calma,avui puc dir que ja t'he plorat.He tingut temps per pensar-te,avui que els petits ens anem fent grans.Aquí el temps ha anat passant,el món no para de rodar.Tu ja ens ho havies explicattantes vegadesque he intentat escriureun mot per no oblidar.Però defallia,escriurete'n feia massa mal.Era impossible imaginarni una paraulaem va salvar.Un cop i un altrepicant de capper explicar-teque sense tuavuires podrà tornar a ser igual.Que no t'ha arribatel meu núvol encès.Avui res podrà tornar a ser igual.Avui per fi t'escric amb la calma,avui puc dir que ja t'he plorat.He tingut temps per pensar-teavui que els petits ens anem fent grans.Avui per fi t'escric amb la calmaavui puc dir que ja t'he plorat.He plorat, he tingut temps per pensar-te, avui que els petits ja ens anem fent grans.Avui, avui, que queda tant per plorar i que el silenci ens va buscant.I que te'n fuig cap endavant.Avui, avui, per fi t'escric amb la calma, avui puc dir que ja t'he plorat.He tingut temps per pensar-te, avui escriure't no em fa tan mal.Avui, avui...