A cop i volta em vaig fer gran,
tot girava al teu voltant,
la meva vida es va escardar.
Tu ja ens havies avisat,
molt no et faltava per marxar.
I jo cridava,
però tu no em senties més enllà.
Aquell silenci es va fer gran,
no vaig plorar,
el món sencer es va aturar.
Com la vitani des de dalt
ens observava navegant
cap a la cerca d'una lírica
catarsi estimulant.
Com la vitani des de dalt
que no t'ha arribat
el meu núvol encès.
Avui per fi t'escric amb la calma,
avui puc dir que ja t'he plorat.
He tingut temps per pensar-te,
avui que els petits ens anem fent grans.
Aquí el temps ha anat passant,
el món no para de rodar.
Tu ja ens ho havies explicat
tantes vegades
que he intentat escriure
un mot per no oblidar.
Però defallia,
escriure
te'n feia massa mal.
Era impossible imaginar
ni una paraula
em va salvar.
Un cop i un altre
picant de cap
per explicar-te
que sense tu
avui
res podrà tornar a ser igual.
Que no t'ha arribat
el meu núvol encès.
Avui res podrà tornar a ser igual.
Avui per fi t'escric amb la calma,
avui puc dir que ja t'he plorat.
He tingut temps per pensar-te
avui que els petits ens anem fent grans.
Avui per fi t'escric amb la calma
avui puc dir que ja t'he plorat.


He plorat, he tingut temps per pensar-te, avui que els petits ja ens anem fent grans.
Avui, avui, que queda tant per plorar i que el silenci ens va buscant.
I que te'n fuig cap endavant.
Avui, avui, per fi t'escric amb la calma, avui puc dir que ja t'he plorat.
He tingut temps per pensar-te, avui escriure't no em fa tan mal.
Avui, avui...