L'horitzó
Tots descalços on comença l'horitzó
i un dels homes seuen ben arran del món
saben que el temps és breu
però és intens el seu color
Visca l'aire, la distància és el meu nord
fill dels marges, la rosada el meu bressol
no pots saber el que tens
fins que no suando el corrent
El cel s'obre de paraules
que ara el cor no pot callar
El vent que allunya de casa
ja no et deixarà tornar
Aniré buscant, aniré buscant la sort
Seguiré buscant, seguiré buscant la sort
Seguiré buscant, seguiré buscant la sort



Seguiré buscant la sort, seguiré buscant, seguiré buscant pel món.
Matinades esperant la llum del sol, hores baixes resseguint la celebró.
Els pètols cauen lents, ja s'han marxit.
Totes les flors.
Rere un dia vindrà un altre, morim per néixer de nou.
El camí que ve és més ample, però ara no ets el meu cantor.
No, aniré buscant, aniré buscant la sort.
Oh, seguiré buscant, seguiré buscant la sort.
Oh, seguiré buscant, seguiré buscant la sort.
Oh, t'aniré buscant, t'aniré buscant pel món.
Aniré buscant, aniré buscant la sort
Seguiré buscant, seguiré buscant la sort
Seguiré buscant, seguiré buscant la sort
T'aniré buscant, t'aniré buscant pel món