L'horitzóTots descalços on comença l'horitzói un dels homes seuen ben arran del mónsaben que el temps és breuperò és intens el seu colorVisca l'aire, la distància és el meu nordfill dels marges, la rosada el meu bressolno pots saber el que tensfins que no suando el correntEl cel s'obre de paraulesque ara el cor no pot callarEl vent que allunya de casaja no et deixarà tornarAniré buscant, aniré buscant la sortSeguiré buscant, seguiré buscant la sortSeguiré buscant, seguiré buscant la sortSeguiré buscant la sort, seguiré buscant, seguiré buscant pel món.Matinades esperant la llum del sol, hores baixes resseguint la celebró.Els pètols cauen lents, ja s'han marxit.Totes les flors.Rere un dia vindrà un altre, morim per néixer de nou.El camí que ve és més ample, però ara no ets el meu cantor.No, aniré buscant, aniré buscant la sort.Oh, seguiré buscant, seguiré buscant la sort.Oh, seguiré buscant, seguiré buscant la sort.Oh, t'aniré buscant, t'aniré buscant pel món.Aniré buscant, aniré buscant la sortSeguiré buscant, seguiré buscant la sortSeguiré buscant, seguiré buscant la sortT'aniré buscant, t'aniré buscant pel món