Després de tantes nits d'esperts, d'imaginar-se l'alba,
els de l'alt alcançament depurat en la vida,
comptaran tots els petons sota la pell gastada.
Cada ruga una ferida feta de rialles, veuen i riuen de tot.
Potser són...
feliços.
Omplen el got de moments
que els permetin viure.
Na-na-na-na-na, na-na-na-na-na-na-na-na-na.
Mira el fum.
Mira el fum del cigarrer des d'una cadira.
És canviant com el plaer de saber que viure mata.
Cantaran les cançons.
No me'n recordo.
Esburgaran tots els seus mals,
brindant entre rialles.
Veuen i riuen de tot.
Potser són feliços.
Omplen el got de moments
que els permetin viure.
La, la, la...
La, la, la...
Đang Cập Nhật