La vella MontserratDespert del barri, cops d'escombra concatenLes primeres parciadesS'obren feixugues per allàDarrere el vidre entelatEl cafè té segura que no era penalDes d'esquadra conversaIgual que el sucre del tallatBon dia, ningú ha demanatPerò fa bon diaD'amor dels calcs, un sol ben insolentI l'alumina d'esquerraTot l'espectacle de la gentEl vell mig de la plaçaLa peixatera pren paciència amb la cursaQue rebuguen regalLes preparades del coalEl vell mig de la plaçaEl vell mig de la plaçaI el padrí reposantL'avís Josep no es deixa perdre cap detallI amb les guares preguntaQuants dies més té de regalBon dia, ningú ha demanatPerò fa bon diaD'amor dels calcs, un sol ben insolentI l'alumina d'esquerraTot l'espectacle de la gentN'és just quan l'alumina d'esquerraT'he subnegatVeïnes que un cop has passat et critiquenGent llançant la brossa d'amagatI un retardat que acúst per retes et mira i diuBon diaBon dia, ningú ha demanat per fa'n bon diade dir-nos cap d'un sol ben insolentd'il·luminar d'esquerra tot l'espectacle de la gentBon dia, ningú ha decidit per és un gran diade demanar-nos cap d'un sol ben insolentd'il·luminar d'esquerra tot l'espectacle de la genti fa un bon diaBon dia, ningú ha decidit per és un gran diaBon dia, ningú ha decidit per és un gran diaBon dia, ningú ha decidit per és un gran dia
