El que no és fosc
que viuen de fer banners
arribant a Ciutadella, cantautors que ja no canten
i a la porta de l'ovella
quatre guiris no s'aguanten, aturats
amb tres carreres, enxufats, que només cobren
regalets per les esceres, jubilats
que maniobren policia, un carreró
ara perdut al control, amb un grup de percussió
prop de la plaça del Sol
perquè tombin els turistes, la Rambla l'ha entonejat
ja no queden artistes
els músics han marxat, quatre xinos fent
retrats, canaletes ja s'allunya
i no queden indignats a la plaça
de Catalunya
Quan es fan foscos els dies
i deixem de ser esclous
les tristors són alegries
i obrint portes
sense claus
Quan es mor la rutina
a un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
La de la setmana tràgica
la Codi a l'extraradi
la que viu una nit màgica
un dimecres a l'estadi
la bonica, la insalubre, la de l'ambient de l'arena
la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena
la dels grups acollidors, la que adora les cabines
i crema contenidors
i destrossa les cabines
no hi ha cap respecte
per la música en directe
i no tenim projecte
per donar-li vida
Quan es fan foscos els dies
i deixem de ser esclous
les tristors són alegries
i obrint portes
sense claus
Quan es mor la rutina
a un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
quan et tinc al meu costat
Els turistes alemanys
al braçó del mestissatge
amb barrets de mexicans
van buscant algun massatge
i el caòtic barri gòtic
uns ells amb un opatí
van buscant algun narcòtic
per arribar al dematí
Quan es fan foscos els dies
i deixem de ser esclous
les tristors són alegries
i obrint portes sense claus
els dies

els dies

els dies
les tristors esclouen
que no han acabat
de fer des de dies
La vida com una sospita
Gran espectacle
any, set, set...
The best day




Fins demà!
Fins demà!