El que no és foscque viuen de fer bannersarribant a Ciutadella, cantautors que ja no canteni a la porta de l'ovellaquatre guiris no s'aguanten, aturatsamb tres carreres, enxufats, que només cobrenregalets per les esceres, jubilatsque maniobren policia, un carreróara perdut al control, amb un grup de percussióprop de la plaça del Solperquè tombin els turistes, la Rambla l'ha entonejatja no queden artistesels músics han marxat, quatre xinos fentretrats, canaletes ja s'allunyai no queden indignats a la plaçade CatalunyaQuan es fan foscos els diesi deixem de ser esclousles tristors són alegriesi obrint portessense clausQuan es mor la rutinaa un racó de la ciutatBarcelona s'il·luminaquan et tinc al meu costatLa de la setmana tràgicala Codi a l'extraradila que viu una nit màgicaun dimecres a l'estadila bonica, la insalubre, la de l'ambient de l'arenala que un 12 d'octubre sent vergonya alienala dels grups acollidors, la que adora les cabinesi crema contenidorsi destrossa les cabinesno hi ha cap respecteper la música en directei no tenim projecteper donar-li vidaQuan es fan foscos els diesi deixem de ser esclousles tristors són alegriesi obrint portessense clausQuan es mor la rutinaa un racó de la ciutatBarcelona s'il·luminaquan et tinc al meu costatEls turistes alemanysal braçó del mestissatgeamb barrets de mexicansvan buscant algun massatgei el caòtic barri gòticuns ells amb un opatívan buscant algun narcòticper arribar al dematíQuan es fan foscos els diesi deixem de ser esclousles tristors són alegriesi obrint portes sense clausels diesels diesels diesles tristors esclouenque no han acabatde fer des de diesLa vida com una sospitaGran espectacleany, set, set...The best dayFins demà!Fins demà!