Brilla el diari com Arcal assegut en el desordre,
reclosa en la humitat el temps ens vas totjant.
No plou i no és romàntic i les formigues
avancen a pesar dels antiaràcnids
i escolto un disc de Kai Hansen que meva fa un corset amb fatsicles.
Per no mecanitzar-se,
per no automatitzar-se,
cada nit les fases del meu son venen donades
per les zones del mare nostrum.
Mare nostrum, mare nostrum,
mare nostrum.