Pot ser que no em dones compte,
pot ser no ho vaig saber veure,
pot ser que fos el meu cor
immadur i somiador, que no prestés l'atenció,
que el teu món es mereixia.
Pot ser que fos imperceptible,
pot ser que tu no volguessis,
pot ser que fos el teu cor viatjant i trobador,
que no tingués l'ocasió que el moment li requeria.
Però avui,
avui,
avui no tenim excusa,
ens hem d'estimar sense mesura.
Avui, avui,
se'ns ha desbordat la vida,
que era nostra i tan senzilla,
i ara vina, que tot just ens hem trobat.
Pot ser que no me'n recordi,
pot ser que me fes enrere,
pot ser que fos el meu cor
que enganxat al desamor,
sec davant la situació,
decidís deixar-ho córrer.
Pot ser que no fos aposta,
pot ser no valgués la pena,
pot ser que fos el teu cor que enfonsat en el dolor,
truíst i boig sense raó,
volgués ser més fort que el raure.
Però avui,
avui,
avui no tenim excusa,
ens hem d'estimar sense mesura.
Avui, avui,
avui ens perdem de vista sense recular.
I és que avui, avui,
avui no tenim excusa,
ens hem d'estimar sense mesura.
Avui, avui,
avui se'ns ha desbordat la vida,
que era nostra i tan senzilla,
i ara vina,
que tot just ens hem trobat.
Pot ser que ens faltessin dies,
però avui ens obren canes.