Ara sí que sento el pas del temps, vull anar de pressa i ell valent.Ara és quan em nego a mi mateix, cansat sempre de perdre el temps i d'esperar.D'esperar que arribi el moment i sempre pendent de perdre el temps.Desitjar creuar la porta i veure que per fi he triat el mateix camí.Sé que amb tu podré somiar per sempre.Sempre més, fer-ho tot de realitat.No hi ha un racó en el meu planeta on pugui estar i deixar de pensar en tu.I ara que no tinc al meu costat, sento que m'han pres un tros de món.Ara és quan em perdo en la foscor, ara que no hi ets, no.Ara és quan voldria despertar i ara és quan més et trobo a faltar.Quant i poc, quant més, com fa la por.Quan em posa a prova el teu amor, és difícil ser un mateix si tu no hi ets.Ara sí que sento el pas del temps, que vull anar de pressa i ell valent.Com un fresc a la cel·la tancat, quan més a prop més brillarà la llibertat.Les onades tomen el vaixell, ara que porti fora imprudent.Però saps que seguiré esperant el meu moment pacient, valent, sempre pendent d'on bufa el vent.Imagina el món a mi d'on el desig.Imagina el món a mi d'on el desig.Fos sempre realitat.No hi ha un racó en el meu planeta on pugui estar i deixar de pensar en tu.I ara que no tinc al meu costat, sento que m'ha pres un tros de món.Ara és quan em perdo en la foscor, ara que no hi ets, no.Ara és quan voldria despertar i ara és quan més et trobo a faltar.Quant i poc, quant més, com fa la por.Quan no pots aprovar el teu amor.És difícil ser un mateix.Yeah!S.S.S.S.S.S.I ara que no tinc al meu costat, sento que m'ha pres un tros de por.Ara és quan em perdo a la foscor, ara que no hi ets, no.Ara és quan voldria despertar, i ara és quan més et trobo a faltar.Quan tinc poc o més confor de por, quan em posa a prova el teu amor.És difícil ser un mateix si tu no hi ets.I ara és quan em perdo a la foscor.