Vull encendre la nit i espantar els fantasmes,
fer un cafè al matí just de llevança.
Que mai cap dels dos apagui la llum del camí de l'altre.
Que quan tothom dormi jo pugui abraçar-te
de fer-te l'amor, saber acompanyar-te.
Que mai cap dels dos oblidi el record d'aprendre a estimar-se.
I mirar-te, saber que tot anirà bé
i escoltar-te, que si és el que vols ser
tant de bo tot el que som.
Vull jo valguir la pena i ens omplir el cor.
Ho hauríem escrit de deu mil maneres
i projectar-ho a les estrelles.
Però ens és millor
anar a la ciutat, a la ciutat, a la ciutat, a la ciutat, a la ciutat.

Descobrir-nos a les palpentes.
Que puguem parlar de tot allò que ens pesa,
saber encaixar les nostres diferències.
Que la nostra sort és saber-nos a prop
enmig de tanta guerra.
I mirar-te, saber que tot anirà bé
i escoltar-te, que si és el que vols ser
tant de bo tot el que som.
Vull jo valguir la pena i ens omplir el cor.
Àvies estaven errant amb la bravetat.
Encelった al corazónuki el culpa,
a partir d'aquestes necessitats.

B Blancab déu Ooh!
Utegú!
Utegú!

Chant.