Vull encendre la nit i espantar els fantasmes,fer un cafè al matí just de llevança.Que mai cap dels dos apagui la llum del camí de l'altre.Que quan tothom dormi jo pugui abraçar-tede fer-te l'amor, saber acompanyar-te.Que mai cap dels dos oblidi el record d'aprendre a estimar-se.I mirar-te, saber que tot anirà béi escoltar-te, que si és el que vols sertant de bo tot el que som.Vull jo valguir la pena i ens omplir el cor.Ho hauríem escrit de deu mil maneresi projectar-ho a les estrelles.Però ens és milloranar a la ciutat, a la ciutat, a la ciutat, a la ciutat, a la ciutat.Descobrir-nos a les palpentes.Que puguem parlar de tot allò que ens pesa,saber encaixar les nostres diferències.Que la nostra sort és saber-nos a propenmig de tanta guerra.I mirar-te, saber que tot anirà béi escoltar-te, que si és el que vols sertant de bo tot el que som.Vull jo valguir la pena i ens omplir el cor.Àvies estaven errant amb la bravetat.Encelった al corazónuki el culpa,a partir d'aquestes necessitats.B Blancab déu Ooh!Utegú!Utegú!Chant.