Així i tot, cada dia torna fosc, com un llagost de gots en got.
Queda clar que volia córrer molt, de camp en camp, de brot en brot,
de tant en tant, el sotatge de la mà, li feia recordar,
la fe una al·la i es va seure davall un vent,
que de pinyor era un desig, així i tot valent.
Així i tot va dir així,
així i tot valent.
Així i tot va dir així.
Va germinar, la llavor que et va sembrar,
seràs febrer com cada any, com una llum,
com una estela a l'horitzó.
Com cada nit a set tardor,
com un ebre despoat davant se fredor del món,
i contemplava el seu entorn.
Com un ebre despoat davant se fredor del món,
i contemplava el seu entorn.
i contemplava el seu entorn.
Així tot valent.
Així tot valent.
Així i tot valent.
Així i tot valent.
Així i tot valent.
Per alegria tornem
a ser capgeu en sis
de tres en tres, de sis en sis
se'n va a peda de pastís
i d'enciamades de Sant Joan
la festa ha començat
i va córrer-se el col
de que vegi bé que en vols
la Montjoan
arrossada en esplat
més gut al bar de Ast Maz
aixic tot la vent
aixic tot la via aixic
aixic tot la vent
aixic tot la via aixic
aixic tot la vent
aixic tot la via aixic
aixic tot la vent
aixic tot la vent

Aixitotgrebiació
Aixitotgrebiació
Aixitotgrebiació
Aixitotgrebiació
Aixitotgrebiació