Pensava tant en els motius
que hi vaig pensar tot l'estiu.
Desesperat de tanta calor
sorgia aquesta cançó.
Aquell que sempre arriba prest
per no esperar tant.
Aquell que arriba tard
perquè es creu més important.
Al cap
i a la fi d'un usset
un tros de corda.
I quant més s'estires
més fort estanca.
Entre realitat i ficció,
sols hi ha el temps.
A part de les estacions,
mai s'atura el tren.
Al cap
i a la fi d'un usset un tros de corda.
I quant més s'estires més fort estanca.
Tinc tantes coses a fer
que no faig res.
Per aprofitar el temps,
pirgrans d'arena,
el vent al cap.
I a la fi d'un usset un tros de corda.
I quant més s'estires més fort estanca.
Al cap
i a la fi d'un usset un tros de corda.
I quant més s'estires més fort estanca.
Com quan penses tant i de tant pensaboles.
Hi ha coses tan senzilles que es fan tan complicades.
I no em fan gràcia les teves rialles.
Em fas riure més quan calles.