No sé quants eren, però no eren molts.Entre carrerons intentaven fugir del món.Sempre acabaven entre fum i cançons.Sempre acabaven entre fum i cançons.Es peu gelats trepitgen després d'aquest hivern.Es cap calent i els vidres estallats.Caminant per un carreró estret, se boien els ulls.Deixa veure la llum d'un cap de cantor.Far pret i no correccionar són negres als ulls que veig, no sé si és dur.No sé si és dur o no.Des que veig damunt l'esquena la roba banyada i salada,Els ulls dolents i els vidres entelatsPoca, poca, és dibuixantEl meu amor de blanca pellI no me deixa cap detallÉs més sermosa que el meu celPoca, poca, és dibuixantEl meu amor de blanca pellI no me deixa cap detallÉs més sermosa que el meu celT'agrada pensarQue els meus ulls de llet van a ser pitsSaps que t'estimoI que mai no estaria amb tuI que mai no estaria amb tuQue cada cap d'espre es perdEntre sombres i fumQue cada cap d'espre esticEntre sombres i fumEls peus gelats trepitgenDespreta que l'hivernEs cap calentI els vidres estallatsPoca, poca, és dibuixantEl meu amor de blanca pellI no me deixa cap detallÉs més sermosa que el meu celPoca, poca, és dibuixantEl meu amor de blanca pellI no me deixa cap detallÉs més sermosa que el meu celOh, que pobres dibuixant, oh, meu amor, oh, que pobres dibuixant, oh, que pobres dibuixant, dibuixant, sí, sí.Sí.