No sé quants eren, però no eren molts.
Entre carrerons intentaven fugir del món.
Sempre acabaven entre fum i cançons.
Sempre acabaven entre fum i cançons.
Es peu gelats trepitgen després d'aquest hivern.
Es cap calent i els vidres estallats.
Caminant per un carreró estret, se boien els ulls.
Deixa veure la llum d'un cap de cantor.
Far pret i no correccionar són negres als ulls que veig, no sé si és dur.
No sé si és dur o no.
Des que veig damunt l'esquena la roba banyada i salada,
Els ulls dolents i els vidres entelats
Poca, poca, és dibuixant
El meu amor de blanca pell
I no me deixa cap detall
És més sermosa que el meu cel
Poca, poca, és dibuixant
El meu amor de blanca pell
I no me deixa cap detall
És més sermosa que el meu cel
T'agrada pensar
Que els meus ulls de llet van a ser pits
Saps que t'estimo
I que mai no estaria amb tu
I que mai no estaria amb tu
Que cada cap d'espre es perd
Entre sombres i fum
Que cada cap d'espre estic
Entre sombres i fum
Els peus gelats trepitgen
Despreta que l'hivern
Es cap calent
I els vidres estallats
Poca, poca, és dibuixant
El meu amor de blanca pell
I no me deixa cap detall
És més sermosa que el meu cel
Poca, poca, és dibuixant
El meu amor de blanca pell
I no me deixa cap detall
És més sermosa que el meu cel
Oh, que pobres dibuixant, oh, meu amor, oh, que pobres dibuixant, oh, que pobres dibuixant, dibuixant, sí, sí.
Sí.